Mitja marató de Terrassa

Primera cursa del 2011!!, i és una mitja, per començar amb força l’any, jeje. Molta gent a la mitja de Terrassa, han exhaurit dorsals, o sigui que han arribat al tope de 2.500 participants!!.

La sortida és a l’avinguda 22 de Juliol, prou ample perquè puguin sortir tants corredors de cop, després anem fent petites pujades i baixades fins arribar a l’avinguda del Vallès, on haurem de fer quasi tres kilòmetres de pujada continuada i després pla i baixada fins al km17, on pujarem altre cop per la Rambla d’Egara i enfilarem altre cop l’Avinguda 22 de Juliol, amb uns tobogans que fan una mica de mal a aquestes alçades de la cursa. L'altimetria que m’ha mesurat el GPS és quasi idèntica a la que hi ha al web de la cursa (http://www.mitjaterrassa.cat/), així que no us la penjo.

Em fico entremig del ”mogollón” de corredors no tinc la sensació d’arribar bé a aquesta cursa, darrerament els entrenaments que he fet no han estat ni llargs ni freqüents, així que no em plantejo res, la idea és anar tranquil i intentar portar un ritme constant. I al final que surti el temps que sigui, a més la part de pujada té pinta de ser dura…

I endavant!, al cap de 300 metres de sortir l’avinguda és fa estreta de cop i es munta un embús important, gairebé ens hem de parar completament. Vaig fent a ritme de 4’ 50” més o menys, que ja està força bé. Aquesta mitja no l’he fet mai i el principi del recorregut és totalment urbà, així que se’m fa força entretingut i arribo al Km5 gairebé sense adonar-me’n, he fet un parcial de 24’ 00”, l’he clavat!. Aquí us penjo una fotografia, al Km3 més o menys.

A partir d’aquí entrem en la part més avorrida de la cursa, o això crec jo, és la part que transcorre per l’Avinguda del Vallès. Aquesta avinguda és una carretera de circumval·lació de Terrassa que puja paral·lela a la riera de les Arenes. Com ja he dit abans són uns 3 Kms de pujada continua, però no és una pujada excessiva i arribo a dalt millor del que em pensava. He anat seguint un parell de runners que portaven un ritme similar al meu, m’ha vingut molt bé tenir-los com a referència, i ara toca baixar.

Ara tornem a ficar-nos en el casc urbà de Terrassa, així que la cursa està una mica més animada i a més, hi ha molta gent al carrer animant-nos. Passo pel Km10 en 48’ i pico, més o menys he mantingut el ritme. Continuo seguint un dels dos corredors que tenia com a referència, porta un ritme molt bo i vull intentar aprofitar-lo, gairebé el persegueixo, jeje. Continuem per carrers i més carrers, el cansament es comença a fer notar però de moment vaig bé, arribem al Km15 en 1h 12’, la cosa rutlla!!. Però a partir del Km16 ja no puc mantenir el ritme i em començo a trobar bastant fotut, i tot just ara comencem a pujar per la Rambla Egara!!.

La pujada de la Rambla se’m fa pesada, tinc la sensació de no avançar, i després enllacem amb l’avinguda del 22 de Juliol i els tobogans m’acaben de matxucar, els darrers dos kilòmetres es fan eterns, el temps final 1h 44’ 58”, recordo que el km19 el vaig passar en 1h 32’ 30”, o sigui que he trigat 12 minuts en fer els darrers dos kilòmetres, m’he enfonsat moltíssim… Es repeteix la historia de Mataró, tot i que tinc la sensació que allà vaig patir més, també és cert que allà vaig fer 2 minuts menys que aquí, però no sé, potser poc a poc em vaig acostumant a la distancia…. Bufff, tant de bo!.