Mitja Marató ciutat de Gavà 2011

Setzena vegada que s’organitza aquesta cursa i, com no?, amb rècord d’inscripcions, més de 3.000 corredors!. Tot molt ben muntat, és nota l’experiència de l’organització. Aparcar a Gavà un dia “normal” ja és força complicat o sigui que avui és missió impossible, és per això que han posat un servei de bus que porta corredors i acompanyants de franc des de Barnasud fins prop de la sortida, la veritat és que s’agraeix molt un servei així.

Els dies previs a aquesta mitja no han estat gaire bons, un mal de queixal horrible em va fer plantejar de no venir a córrer, i no vaig decidir venir fins dijous o divendres. No puc dir que estigui aquí en les millors condicions possibles, a més, darrerament no estic fent els entrenaments que hauria de fer, no trobo temps per fer tirades llargues i segur que avui les trobaré a faltar. De tota manera, l’objectiu és el de sempre: baixar de 1h40’. Avui hi ha llebres, així que la idea és enganxar-me a la llebre de 1h40’ i mirar d’assolir l’objectiu d’una vegada per totes.

Fa força fresquet, però el dia és clar i quan surti el sol segur que farà caloreta. Escalfo una estona i en quant veig les llebres, m’acosto a la de 1h40’ per mirar de no perdre-la de vista a la sortida. La sortida està tota vallada i funciona per calaixos, hi ha tres colors de dorsals, vermells, blaus i blancs, així, tot i ser molts corredors, la sortida va ser molt neta i sense entrebancs.

Ja estem en marxa!, porto la llebre uns 5 metres davant meu, ens hem ajuntat un grup força nombrós al seu voltant, jeje. Fa gràcia, al davant nostre es veu un “forat” de gent i al darrera es veu un altre “forat” de gent i la llebre de 1h45’ amb un altre grup força nombrós. És el que té que hi hagi llebres, els corredors es van distribuint d’una manera més còmode. No miro gens el rellotge, només segueixo el seu ritme, estem anant per la carretera que porta a la platja, a la zona de Gavà mar crec, i de seguida arribem al Km5, vaig força còmode, de moment...

Entre el Km5 i el Km10 el ritme s’accelera, miro el rellotge i veig que anem a 4’37”, bastant ràpids, ja em semblava a mi que anàvem molt còmodes, suposo que ara estem recuperant un miqueta de temps per quadrar el pas pel Km10. En alguns moments em despisto i la llebre m’agafa uns metres d’avantatge, però poc a poc em poso altre cop a la seva alçada. Fa una estona que ja estem dins Castelldefels i arribem al Km10 en 47’ 47”, és un bon parcial.

Ara és quan comença la cursa de debò, les cames ja es queixen una mica i seguir el ritme de la llebre no es tan fàcil com al principi, ara és quan trobaré a faltar no haver entrenat tirades llargues. Porto la llebre uns 30 metres davant meu i se’m fa impossible eixugar aquesta distància, intento que no vagi a més, però cap al Km14 començo a perdre-la, arribo al Km15 en 1h 11’ 40”, el millor parcial que he fet fins ara en una mitja, però la llebre ja està a més de 50 metres davant meu i em tocarà fer sol el que queda, que no és poc!.

Evidentment vaig fotut, ja anem en direcció Gavà, per la mateixa carretera d’abans, però en comptes d’entrar a Gavà per on hem sortit, ara entrem pel polígon de Barnasud. El recorregut no és que sigui gaire maco en aquest punt, però tampoc estic per gaudir gaire, estic patint de valent i les ganes d’aturar-me augmenten, sobretot veient que d’altres ho fan….buffff!!, segueixo corrent, segueixo corrent... No miro el rellotge perquè tinc claríssim que no porto bon ritme. Entrem al nucli de Gavà passant pel túnel sota les vies del tren i enganxem la rambla, que té una miqueta de desnivell i fa força mal. Km20!!, ja queda molt poquet, carrer de Sant Pere (la fotografia és d’aquell punt), girem pel costat del pavelló Jacme March i entrem a l’estadi de la Bòbila, no em molesto ni en forçar en els darrers metres, no té sentit, passo la meta en 1h 42’ 44”. Exactament la mateixa marca que vaig fer a Mataró, que hi farem, com a mínim no anem a pitjor, jeje.