Transllena 2012

Amb moltíssim retràs, però per fi he pogut completar la crònica...

Dos mesos sencers sense penjar-me un dorsal al pit, és força temps, la veritat. Des de que vaig començar a córrer crec que no havia estat mai tant temps sense competir. Entre això, i el poc entrenament que porto a les cames, afronto aquesta cursa amb molta precaució.

La Transllena surt des de la Pobla de Cèrvoles, un petit poble de la comarca de Les Garrigues i, en principi, el recorregut consisteix en pujar a la serra de Llena i baixar. Dic en prinicipi, perquè a darrera hora i degut a l’elevat risc d’incendis d’enguany, l’organització s’ha vist obligada a modificar l’itinerari, passant per la part baixa del municipi, fent-lo més suau i menys tècnic. La cursa transcorre principalment per pistes de muntanya força transitables, corriols poquets i la majoria de baixada. La cursa comença amb un perfil ondulat, amb petites pujades seguides de baixades, crec que en els primers 5K es baixa més que es puja. El tram més dur, crec jo, es troba una mica abans de la meitat de cursa, entre el 5,5K i el 6,5K, amb una pujada continua força dura que es complicat fer-la sencera sense caminar. Després baixada per pista forestal molt còmode fins al Km8 més o menys. Terreny també còmode i més o menys pla durant un altre kilòmetre i a partir del Km9 comença un petit “via-crucis” amb perfil ondulat que et posa a prova constantment, donat que les forces ja van justetes. El darrer kilòmetre és bastant favorable i es pot finalitzar forçant una mica el ritme.

Una bona estona abans de la cursa ja estem pel poble, quatre cases contades!. Recollida de dorsal i obsequis sense problemes i me’n vaig cap al cotxe a cambiar-me. Una estoneta escalfant pel tram final de la cursa i a esperar que sigui l’hora de la sortida. A les 18.30h, puntualment, es dona la sortida. Sortida correcte, una mica de tap al començament perquè hem de passar per una cantonada una mica estreta, però de seguida hi ha prou espai perquè cadascú faci la seva cursa. Primers trams de pujades suaus i baixades poc pronunciades. Ens anem endinsant al bosc, baixant més que pujant, alternant trams de pista forestal i corriols. Pràcticament no miro el GPS per res, només em concentro en mantenir el ritme. Cap al Km2 la cursa ja s’ha estirat molt, vaig atrapant corredors i cap al Km3 vaig més o menys sol amb un grupet d’uns 6 ó 7 corredors a uns 100m davant meu. Cap al Km5 ja vaig gairebé tot sol, el grup que portava al davant s’ha desfet, alguns els he atrapat i d’altres han marxat. Ara l’objectiu és la primera classificada de dones que la tinc a uns 100m. 23’ 47” al Km5, confirmant la sensació de que hem fet més baixada que pujada.

Encetem una pujada més o menys dura, aconsegueixo avançar algun corredor que camina i em poso a l’alçada de la primera dona. Arribem a dalt, avituallament (no és pas el primer, cal destacar que cada 3Km o menys hi havia un), i encetem una baixada per pista forestal. Tant bon punt encetem la baixada m’apareix un dolor abdominal a la part dreta que no em deixa córrer amb comoditat. Miro el GPS, el ritme és més o menys bo, 4’ 10”, però el dolor no afluixa i sóc incapaç d’apretar més. Continuo com puc, la primera dona m’ha deixat una mica enrere i intento que no em marxi gaire. Arribant al Km8 el dolor disminueix i gairebé no el noto, ha estat un kilòmetre i mig bastant dur. Entre el Km8 i el Km9 el terreny és còmode i força pla, em refaig, deixo enrere la primera dona i començo, potser, el tram més dur de la cursa. La fotografia és cap al Km8 més o menys, al final de la baixada.

Ara tinc davant meu un corriol de pujada una mica dur, comença suau, es pot córrer, però poc a poc el pendent  va augmentant i el terreny és força relliscós perquè hi ha molta pedra petita que et fa patinar, inevitablement el darrer tram de pujada el faig caminant. Passo el Km10 en 48' 24" i des d’aquí fins al final la cursa se m’ha fet bastant dura, un pujar i baixar continu per pistes forestals. El terreny és més o menys còmode, però les cames no donen per gaire més, i ara el vent bufa de cara i ho complica tot una miqueta més. Les pujades les faig a ritme, mirant de no cremar-me, i a les baixades em deixo anar el que puc, vaig tocat però sembla que no vaig pitjor que els demés perquè encara atrapo algun corredor. Miro el GPS, ja estic al Km12, això ja està fet!, encara queda alguna pujada més i enceto el darrer kilòmetre. Porto un corredor al punt de mira des de fa molta estona però m’és impossible atrapar-lo, darrer tram de terra en lleugera pujada i entrem a l’asfalt per fer els darrers 300m d’entrada al poble. Finalitzo en 1h 10’ 39”, temps una mica discret, la veritat. Posició 35 de la general i 25 de la meva categoria.

Segona i tercera setmana per mm STC: amb ritme però sense ganes.

Amb molt de retràs, però tot arriba... La segona i tercera setmana del pla d’entrenament havien de ser setmanes de càrrega i impacte, respectivament. Però finalment han sortit dues setmanes de molt poca càrrega, degut a la intensa calor d’aquest dies, i també a que m’està costant molt motivar-me per sortir a entrenar, tot s’ha de dir.

 

Segona setmana:

 

Dimarts 07/08 à 50 minuts suaus. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir dilluns, però fins dimarts res de res. Van caure 8K en 39’ 03”, ritme massa ràpid per haver de ser un entrenament suau, però és que em va sortit més un progressiu que no pas una sortida suau. El ritme inicial va ser de 5’ 25” i vaig acabar per sota de 4’ 30”.

 

Dimecres 08/08 à 3 x 3kms amb rec 3’. Vaig acabar fent 3 x 0Kms, és a dir, que em vaig quedar a casa i no vaig entrenar.

 

Divendres 10/08 à 8 x (500m fort + 500m lent). Començo fent 2K en 11’ 11” i enceto les sèries. Les dues primeres amb molta precaució i a partir de la tercera ja vaig tirant més fort. No miro mai els ritmes fins acabar l’entrenament sencer i, per sorpresa meva, les sèries em van sortir perfectes, anant cada cop més ràpid, aquests són els ritmes: 4’ 27” – 4’ 22” – 4’ 16” – 4’ 06” – 4’ 01” – 3’ 57” – 3’ 57” – 3’ 55”. Finalitzo amb un refredament de poc més de 8’, recorrent 1,5K. En total 11,10K en 56’ 39” i força satisfet.

 

Diumenge 12/08 à 95 minuts. Res de res, les tirades llargues són la meva gran assignatura pendent.

 

Tercera setmana:

 

Dilluns 13/08 à 50 minuts suaus. Res de res, ni un sol metre. Cap ganes de posar-me les sabatilles i sortir a córrer.

 

Dijous 16/08 à 3 x (500-400-300-200-100) amb recuperació de 1’ entre distàncies i 2’ entre cada bloc. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir dimecres, però al final va sortir en dijous. Començo amb prop de 3K d’escalfament a ritme de 5’ 21”, i començo els blocs. El primer miro de fer-lo tranquil, sense forçar gaire; en el segon pateixo bastant per fer les sèries de 500 i 400, la resta prou bé; i en el tercer pateixo molt en la sèrie de 500 i la resta també prou bé. Finalitzo amb 10’ de refredament a ritme de 5’ 40”. En total 11,5K en 1h 1’. Aquí us penjo tots els ritmes.

 

 

Divendres 17/08 à 60’ de rodatge + rectes. Ni rodatge, ni rectes. Altre cop un dia en blanc.

 

Dissabte 18/08 à V Transllena. En quan pugui us penjo la crònica. Van ser 13,8K per muntanya amb un D+ d’uns 370m.

 

Doncs ja veieu, en dues setmanes només 44Km, és a dir, en dues setmanes he fet el que hauria d’haver fet només en una. Molt satisfet no puc estar, però vaja, és el que hi ha. A veure si la calor afluixa una mica i les meves ganes augmenten, perquè sinó hauré de fer la mitja de Sant Cugat “de passeig”, jeje. Això sí, com a mínim els ritmes no són del tot dolents i encara mantinc una velocitat correcte.

Primera setmana per mm STC: agafant el ritme...

Amb una mica de retràs, però tot arriba...La setmana passada va ser la primera setmana d’esforços més o menys durs i la primera setmana, en bastant temps, que tornava a entrenar quatre dies. Entre això i que la calor i els compromisos em van fer variar una mica els dies d’entrenament, em va tocar fer dues sessions seguides, dissabte i diumenge, i això es va notar força en la tirada llarga de diumenge, que en comptes de llarga va quedar en tirada i prou, jeje.

Dilluns 30/07 à 50 minuts suaus. Els dilluns, com ja sabeu els que m’aneu seguint, sempre toca entrenament suau, de recuperació. Vaig fer l’entrenament al gimnàs, la calor a fora era insuportable...de fet, a dins també. Van caure 8K en 39’ 40”, a ritme de 4’ 57”, ritme més viu del que hauria de ser, però tenia ganes de forçar una mica la màquina. Aprofitant que estic al gimnàs, faig 300 abdominals variades en sèries de 25.

Dijous 02/08 à fartlek de 7’. Aquest entrenament tocava fer-lo ahir, però no va poder ser i m’hi poso avui dijous. L’entrenament és el típic fartlek mexicà començant amb 7’ forts, després 6’ suaus, altres 5’ forts...i fins arribar a el darrer minut a tope!. Començo amb 15’ d’escalfament a ritme de 5’ 20”, i el fartlek: 7’ a 4’ 17”, 6’ a 5’ 50”, 5’ a 4’ 24”, 4’ a 6’, 3’ a 4’ 11”, 2’ a 5’ 50” i 2’ a 3’ 55”. La primera sèrie he anat amb precaució, començat a 4’ 30” i baixant poc a poc fins prop de 4’, la sèrie de 5’ m’ha costat una barbaritat, el darrer minut amb dolor abdominal una mica preocupant. La sèrie de 3’ sense problemes i la darrera, que havia de ser de 1’ minut, l’he allargat fins a 2’. Remato la feina amb 6’ de refredament a ritme de 5’ 11”. En total 10K en poc més de 50’.

Dissabte 04/08 à 15 x (45” forts + 45” lents). Avui tocava entrenament de canvis curts. Començo amb 15’ d’escalfament a 5’ 22” i vaig fent els canvis. M’han sortit tots bastant igualats al voltant del 3’ 57”, el més ràpid el desè, a 3’ 47”; i el més lent el tretzé a 4’ 05”. Tanco l’entrenament amb 12’ de refredament a ritme de 5’ 09”. Sensacions correctes, amb molta calor....però és el que hi ha!. ). 9,6K més en 48' i pico.

Diumenge 05/08 à 90 minuts. Habitualment les tirades llargues em costen molt i si, a més, ahir vaig fer entrenament exigent, abans de començar ja tinc clar que em rendiré abans d’hora. Començo amb una sensació de cansament bastant agoviant, pesat de cames i de cap. I de cardio tampoc anava sobrat. Vaig fent a ritmes de 5’ 20” més o menys. Es d’hora però el sol m’està matxucant...quan porto 30 minuts ja decideixo que faré només 80 minuts, em convenço a mi mateix que ja n’hi ha prou. Continuo amb les sensacions regulars tirant a dolentes, m’espavilo de tant en tant, però no em veig fent 80 minuts, ni 70 tampoc. Acabo completant 12,3K en 65’ a un ritme de 5’ 19”.

 

Doncs primera setmana feta!, uns 40Km de feina de tot tipus. De cames m’he trobat força bé, suposo que el treball de gimnàs que he fet les darreres setmanes ha de sortir per alguna banda. Només algunes molèsties als tibials quan vaig a ritmes de 4’ pelats o menys, però res nou. De cardio no m’he vist tant sobrat, està clar que he perdut una mica de capacitat que caldrà anar recuperant en les properes setmanes.

6 setmanes després

Doncs sí, sis han estat les setmanes d’absència d’aquest blog. La veritat que tenia ganes de desconnectar d’entrenament, sèries, fartleks, tirades llargues....i també d’escriure. Necessitava un respir per agafar forces i per buscar nous reptes que em motivin, donat que després de participar a la Selva Marítima el meu nivell de motivació havia caigut en picat, i això es va notar en els entrenaments posteriors i en les curses del mes de juny, que no van sortir com jo volia.

Però vaja, que ja torno a ser per aquí, la desconnexió que he fet no ha estat total ni molt menys i, aprofitant les calorades típiques del mes de juliol, m’he dedicat a fer feina de gimnàs, que feia molt de temps que no en feia. I també, els diumenges al matí, he anat fent sortides per muntanya, sortides de córrer per córrer, només per gust, sense mirar si vas de pressa o lent, aturant-me quan em venia de gust i parant atenció a detalls que moltes vegades passen desapercebuts. Han estat sortides de entre 12 i 16 kilòmetres, pels camins de sempre i per altres nous per allò “d’investigar” noves zones d’entrenament.

 

I que hi ha a l’horitzó?, dons força coses...però potser, i resumint-ho al màxim, l’objectiu principal és la mitja de Sant Cugat. Enguany, si no passa res estrany, serà la meva tercera participació i es per això que aquesta setmana he començat un pla d’entrenament de 9 setmanes de durada amb la intenció d’arribar en bones condicions a la mitja de la meva ciutat. Segons he llegit, els organitzadors han decidit modificar el traçat, amb la intenció de fer-lo menys dur però, segons el meu parer, caient en l’error de fer dues voltes a un circuit d’una mica més de 10K, i és que a mi m’agraden mes les curses que no repeteixen recorregut. Pel camí, dues curses: la Transllena, el 18 d’agost, una cursa de muntanya d’una mica mes de 13K que té molt bona pinta i l’any passat ja la vaig posar a l’agenda perquè em vaig quedar amb les ganes de fer-la; i la mitja de Sabadell, el 9 de setembre, que la faré servir com a entrenament de qualitat de cara a la mitja de Sant Cugat.

La intenció és fer una preparació molt similar a la que vaig fer per la mitja de Barcelona, és a dir, 4 sessions d’entrenament per setmana. I intentaré afegir una cinquena sessió de feina de gimnàs per complementar l’entrenament típic de sèries, fartleks i demés. Però ja veurem, perquè la calor està apretant de valent i les franges horàries que tinc per entrenar no són gaire compatibles amb aquestes temperatures, així doncs, arribaré fins on pugui i quan arribi el dia D (el 30 de setembre) ja veurem si he fet bé el deures i com em trobo. 

Aquí us penjo una vista del Tibidabo des de dalt del Puigmadrona.

IV Cursa del DiR

Bé, amb bastant retard, però aquí està la crònica. La cursa de diumenge passat es feia molt a prop de casa, per això em vaig inscriure, jeje, i sempre és un plaer poder córrer tranquil·lament prop de casa sense haver de vigilar el trànsit.

Són 10K, amb pujades i baixades, aquí a Sant Cugat no pot ser d’una altre manera,  potser es podria haver buscat un recorregut més planer, però el que s’ha dissenyat tampoc està malament. No és que hi hagi grans pujades, però sí que et vas trobant una pujada d’uns 200m cada kilòmetre i pico, que fa que no puguis dur un ritme constant. La cursa comença al centre de Sant Cugat, molt a prop de l’ajuntament i, a grans trets, primer anem en direcció Cerdanyola (sense arribar a sortir de Sant Cugat), després tornem cap al centre (primera pujada), passem pel costat del Monestir, plaça Quatre Cantons (segona pujada), tirem en direcció Mira-sol, abans de l’entrada al túnels de Vallvidrera girem a l’esquerre (tercera pujada), i ja estem a prop del Km5, continuem per Rambla del Jardí (quarta pujada), tornem cap a Sant Cugat passant per davant de l’Arxiu Nacional de Catalunya, ens desviem en direcció al Golf (cinquena pujada, la més llarga de totes) i tot pla i baixada fins la Rambla del Celler, la meta està situada al mateix lloc que en la mitja marató. Aquí us penjo el recorregut, el GPS m’ha mesurat 10,2K.

Després d’una setmana amb el ànims tocats i només entrenant dimarts (uns 8,5K a la cinta del gimnàs), estava clar que avui res d’anar a buscar marca. I encara menys tenint en compte el perfil de la cursa i la calor que feia. Així doncs el plantejament va ser el següent: “tu surt còmode però sense dormir-te, i al ritme que facis el primer kilòmetre fas la resta de la cursa”. Amb aquesta idea vaig fer un escalfament d’un parell de kilòmetres i tres rectes per espavilar les cames, em vaig col·locar a la sortida, més aviat endavant que endarrera i a esperar. Molt bon ambient a la línia de sortida, van passant els minuts i ja està tot llest. Sortida sense problemes, i el primer kilòmetre cau en 4’ 23”, tenint en compte que aquest primer kilòmetre es totalment pla, inclús amb una  mica de baixada diria jo, em plantejo fer la cursa a ritme de 4’ 30”, és a dir, anar a buscar el 45’. La veritat és quasi bé no he tornat a mirar el GPS en tota la cursa, he anat fent al meu rotllo i poc més. Passar pel costat del Monestir i pel carrer peatonal del centre ha estat una experiència molt maca, i després anar cap a Mira-sol, i passar pels carrers que he trepitjat tantes vegades, fent sèries, tirades llargues, rodatges...de tot!, també és emotiu. Passo el Km5 en 22’ i pico, no ho recordo exactament, però vaja, sobre el previst.

La calor s’està fent notar, més d’un em trobo caminant i d’altres corrent lentament. Decideixo posar una mica més de ritme a les cames, pensant que la pujada del Golf, entre el Km8 i el Km9, es farà dura i de ben segur que em deixaré alguns segons allí. Tot bé, em planto al Km8 per sota de 37’ i encaro la darrera de les pujades del recorregut. És una pujada llarga, però no és dura, me la prenc amb calma i arribo dalt prou fresc per encarar el darrer kilòmetre a tope. Em veig fi i començo a forçar el ritme, em poso per sota de 4’ 15” amb relativa facilitat i aguanto així fins al final, entrem dins el poble, carretera de l’arrebassada avall, gir a la dreta i ja veig l’arc d’arribada al fons, sprint final per acabar en 45’ 13”. Prou bé, tenint en compte el perfil i la calor.

V Cursa de La Maquinista

Bé, ha arribat el dia. Em trobo bé i confiat de poder assolir l’objectiu, fa molt de temps que no participo en una cursa d’asfalt de 10K i estic una mica neguitós perquè en una cursa curta com aquesta, qualsevol pèrdua de temps ja no es pot recuperar més tard.

La cursa consisteix en dues voltes idèntiques de 5K, i crec que no és una cursa gaire apte per buscar marca. Al tercer kilòmetre et trobes una pujada d’uns 300m que trenca bastant el ritme (i evidentment s’ha de passar dos cops) i el recorregut final de la volta no és precisament gaire motivador, carrers molt amples, naus industrials i zero públic.  D’altre banda està la distància, el GPS em va mesurar 10,3K, però potser és problema del meu GPS i la cursa està ben mesurada, no puc dir res més al respecte perquè no vaig contrastar el mesurament amb cap altre corredor. Aquí us penjo el recorregut de la cursa perquè vegeu per quins carrers es passa.

Arribo una hora abans al centre comercial La Maquinista, aparcament sense cap problema (hi ha lloc de sobres), em col·loco el dorsal (el vaig recollir el dia anterior) i porto la bossa al guarda-bosses, tot molt correcte, sense cap cua i molt ràpid. Sembla mentida que avui siguem més de 4000 corredors!!. A falta de mitja hora ja estic escalfant per la zona de la sortida, tranquil·lament, sense preses. Fa calor i humitat, com ja estava previst, però de moment no fa sol. La única pega que se li pot posar a la cursa és que no hi ha calaixos, i això obliga a que una bona estona abans de començar la cursa t’hagis de situar a la sortida si no vols sortir molt enrere, així doncs, uns deu minuts abans de començar ja estic esperant a la sortida.

L’espera és fa una mica eterna, però tot arriba. Primer es dona la sortida dels corredors en cadira de rodes (aquesta cursa és per ells) i un minut després anem nosaltres.  Trigo uns 20 segons en passar per l’arc de sortida i, de manera sorprenent, comprovo que el carrer es prou ample per córrer sense problemes i de seguida agafo ritme. Completo el primer kilòmetre en 4’ 06” i el segon, en lleugera pujada (o això em va semblar) el faig en 4’ 14”. Al tercer kilòmetre em trobo la desagradable sorpresa d’una pujada d’uns 300m, la pujada no és excessiva, però si suficient per perdre una mica el ritme. En acabar la pujada, girem a la dreta i veiem el senyal que marca el Km3, el passo en 12’ 49”, i a partir d’aquí tot va anar malament, conscient que m’havia deixat uns quants segons a la pujada vaig enfilar la baixada massa ràpid, miro el GPS i veig que vaig a 3’ 42”, ritme massa fort per mi, i quan acaba la baixada pago l’esforç, com no podia ser d’una altre manera. Em vaig desanimant poc a poc, i completo la primera volta en 21’ 40”, temps molt superior al que portava en ment.

Començo la segona volta convençut que avui res de res de fer marca, i evidentment la meva motivació s’esvaeix completament. No vaig fi, no aconsegueixo mantenir un bon ritme de manera constant, encadeno kilòmetres bons amb d’altres dolents. Passo el Km7 en  31’ i per mirar de buscar un objectiu, em plantejo baixar de 44’. Una altre cop la maleïda pujada...arribo a dalt amb moltes ganes de deixar-ho córrer, afronto el darrers dos kilòmetres el millor que puc. Forço el ritme, sembla que tot respon, darrers carrers, darreres cantonades, per cert, vaja tela amb els “retalladors”, avui s’han despatxat a gust!. Miro el GPS, vaig a 4’ 04”, enfilo la recta final amb el rellotge al fons, justet, justet per baixar de 44’, finalment tampoc compleixo l’objectiu i passo l’arc d’arribada en 44’ 08”. Cansat i decebut, agafo els obsequis, i me’n vaig cap a casa ràpidament.

Fa un any, un 44’ 08” hauria estat MMP, de fet, a dia d’avui aquesta marca és la tercera millor que tinc en aquesta distància, però vaja, avui venia buscant una altre cosa i no valoro gens un temps que no fa gaire veia impensable. Sempre em puc agafar a la calor, la humitat, potser la distància era més llarga...però haig d’assumir que no he sabut gestionar la cursa, no he estat capaç de mantenir la serenor quan tocava i, com deia en començar aquesta entrada, en una cursa curta els errors es paguen i no hi ha marge per esmenar-los. Suposo que la propera sortirà millor.

Un altre intent...

Ja han passat uns 10 dies des de que vaig rentar les Trabucco 13 i vaig tornar-me a calçar les Saucony Triumph 8, és a dir, que porto uns quants dies entrenant per asfalt. Perquè?, doncs per intentar, altre cop, millorar marca en 10K, concretament a la cursa de la Maquinista d’aquest proper diumenge. Per tal d’aconseguir-ho m’he dedicat a fer sèries i més sèries per complementar l’entrenament que portava fet per la Selva Marítima. Els resum d’aquests 10 dies vindria a ser aquest:

Dilluns 28/05 à 45 minuts suaus. Després de la Cursa dels Cobardes, l’objectiu d’avui era fer una sortida suau per estirar les cames i recuperar una mica. La veritat és que no ho vaig aconseguir, i el dimarts tenia els quàdriceps pitjor que dilluns al matí, sembla que la cursa de diumenge em va deixar més tocat del que em pensava. Cauen 8K en 43’ 20”.

Dijous 31/05 à 12 x 2’ amb recuperació de 30”. Aquest entrenament tocava el dimecres, però encara tenia les cames tocades, així doncs em vaig agafar un dia de descans... Entrenar a mig dia comença a ser complicat, avui fa una calor bastant forta i ja veurem com surt la cosa. Començo com sempre amb una mica d’escalfament i començo amb les sèries, van caient una darrera l’altre amb ritmes entre 3’ 50” i 4’ 00”, recuperacions al trot fins la setena sèrie, que em deixa fos i començo a fer les recuperacions una mica més llargues i caminant. El sol m’està destrossant...decideixo que amb 10 sèries ja n’hi ha prou. Remato amb un refredament de 11’ i acumulo 11,2K en 53’ 41”.

Divendres 01/06 à 45 minuts suaus. Amb la intenció de recuperar l’entrenament perdut de dimecres, torno a sortir avui, però al vespre, perquè el dia també ha estat calorós. No sé ben bé perquè, però he sortit una mica accelerat i l’entrenament s’ha convertit en un rodatge un pél exigent, ritmes per sota de 5’ en tot moment i en la segona meitat de l’entrenament m’he posat per sota de 4’ durant una estona, completo 8K en 38’ 17”.

Dilluns 04/06 à 15 x (45” forts + 45” lents). Després d’un cap de setmana en blanc, tinc ganes de posar-me amb aquests canvis curts. No em queda cap més remei que tornar a l’horari de migdia, però per sort avui la climatologia no sembla del tot adversa. Com sempre, començo amb uns 2K d’escalfament i enceto els canvis. El primer el faig de tempteig, amb calma, em surt a 4’ 32”, i després vaig fent, amb intenció de fer les sèries controlades, sense anar al límit. Els ritmes oscil·len entre 3’ 55” i 4’ 05”, a partir de la vuitena poso més intensitat, i els ritmes baixen entre 3’ 35” i 3’ 48”. Un cop fets els 15 canvis, com que vaig bé de temps i em trobo bé, decideixo continuar i faig 3 canvis més que surten en 3’ 44”, 3’ 48” i 3’ 38”, refredament  i 10,3K més al sac, en 53’ 18”.

Dimecres 06/06 à 5 x 1000 amb recuperacions de 60”. Dia amb sol, calor i humitat bestials, certament no és el dia apropiat per fer sèries, i encara menys a migdia, però vaja, és el que hi ha. Només durant l’escalfament ja suo una barbaritat i començo a plantejar la possibilitat de fer només 3 sèries. Primera sèrie en 4’ 05”, bastant ofegat, recuperació caminant; segona sèrie en 3’ 59”, amb vent de cara i patint bastant, recuperació també caminant; tercera sèrie en 4’ 00”, acabant mig mort i decideixo que jo n’hi ha prou. Tornar fins al gimnàs al trot m’ha costat bastant, la segona sèrie amb vent de cara m’ha deixat molt tocat i l’ha tercera ja m’ha fos del tot, acumulo 8K en 43’ i ja està clar que entrenar a aquestes hores ja no es pot fer...

Ja està la feina feta....bé, gairebé tota, perquè la veritat és que tenia planificat algun entrenament més que no he fet, però vaja, espero que surti bé la cosa. Certament intentar buscar marca al mes de juny i en una cursa multitudinària no crec que sigui la millor idea que he tingut mai en això del running, però és el que hi ha, les coses van com van... No sóc gaire amant de fer prediccions, però crec que estic per baixar de 43’, ara bé, baixar de 42’ em sembla que no està al meu abast. Ja veurem...no em plantejo fer una cursa en positiu, perquè sempre que ho he fet “desperto” massa tard i ja no em dona temps a recuperar. La idea que porto en ment és sortir fort i intentar passar el 5000 en 21’ o menys, i després aguantar com pugui fins al final.

Aquí us penjo un parell de fotografies que m’han arribat de la cursa de La Talaia, a l’abril.