10K de Granollers

Bé, amb tant de retràs que això en comptes de retràs ja sembla deixadesa, us penjo la crònica de la cursa de Granollers, celebrada el passat 30 de setembre. El títol de l’entrada diu “10K de Granollers”, però per ser més exactes la cursa porta el nom de Cursa Germanes Hospitalàries – Benito Menni, i amb aquest nom és evident que la cursa te causa solidària.

La cursa transcorre pel Parc Fluvial de Granollers, els 10K de la cursa van sempre paral·lels al riu Congost, primer uns 4K en direcció sud, després uns altres 5K en direcció nord i el darrer kilòmetre altre cop en direcció sud per finalitzar a l’estadi d’atletisme, punt des de on hem sortit. Respecte al desnivell, òbviament quan anem en direcció sud el perfil és favorable, i quan anem en direcció nord pica una mica amunt, però tampoc gaire. Aquí us penjo el perfil de la cursa:

A nivell logístic tot força bé, la veritat, al costat de l’estadi d’atletisme hi ha un aparcament força gran i gratuït, si s’arriba amb una mica de temps es pot aparcar sense cap problema. Recollida de dorsals còmode i amb poques cues, i al final una bossa d’obsequis bastant complerta. Respecte al recorregut, els kilòmetres estan marcats de manera permanent a la riba del riu amb un números de gairebé l’alçada d’una persona; i respecte la distància, a mi el GPS em va mesurar 10,3K.

Un cop m’he penjat el dorsal al pit començo a escalfar pels carrers del voltant de l’estadi d’atletisme, una bona estona a ritme suau, després uns canvis de ritme per espavilar les cames i quan ja veig que començo a suar, em fico dins la pista d’atletisme i a ritme molt suau vaig fent voltes i estiraments mentre espero l’hora de la sortida. L’objectiu avui ha de ser acabar dignament, no puc aspirar a gaire més tenint en compte l’entrenament que estic fent darrerament.

Ja estem tots situats a la línia de sortida, una estoneta d’espera, i comencem!. Com sempre, em deixo portar i surto ràpid, potser massa, primer kilòmetre en 4’ 10”, però com que aquests primers kilòmetres fan una mica de baixada és normal. M’estabilitzo en ritmes de 4’ 22” i vaig així fins al Km4. A partir d’aquí les cames comencen a pesar una mica i, a més, la lleugera baixada ja s’acaba. Passem una passarel·la  per dins la llera del riu i cap amunt. Passo el Km5 en 22’ 15”, un parcial força bo, però impossible de doblar.

Les cames cada cop pesen més, començo a caure a ritmes de 4’ 45” i les ganes d’aturar-me i caminar augmenten. Cap el Km7 m’atrapa un grupet de 4 corredors que van junts i miro d’aguantar amb ells, em va bé anar al seu ritme per no deixar-me del tot. Una mica abans del Km9 el grupet es trenca, dos es queden endarrere i jo me’n vaig amb els dos de davant.  Passem per sobre el pont per tornar en direcció a l’estadi i això ja quasi està fet. Darrer kilòmetre d’apretar les dents i forçar tot el que es pot, els dos corredors que segueixo em treuen uns metres però encara aguanto a prop, però impossible avançar-los. Entrada a l’estadi i passo l’arc d’arribada en 46’ 36”, posició 77 de 406 arribats.

Estic rebentat!, el temps no és per tirar coets, però tenint  en compte que la cursa és una mica més llarga es pot dir que tinc ritme per fer 45’. Sembla que no he perdut molta velocitat però em falta moltíssima resistència...les punyeteres tirades llargues que fa molt que no faig...