V Cursa de La Maquinista

Bé, ha arribat el dia. Em trobo bé i confiat de poder assolir l’objectiu, fa molt de temps que no participo en una cursa d’asfalt de 10K i estic una mica neguitós perquè en una cursa curta com aquesta, qualsevol pèrdua de temps ja no es pot recuperar més tard.

La cursa consisteix en dues voltes idèntiques de 5K, i crec que no és una cursa gaire apte per buscar marca. Al tercer kilòmetre et trobes una pujada d’uns 300m que trenca bastant el ritme (i evidentment s’ha de passar dos cops) i el recorregut final de la volta no és precisament gaire motivador, carrers molt amples, naus industrials i zero públic.  D’altre banda està la distància, el GPS em va mesurar 10,3K, però potser és problema del meu GPS i la cursa està ben mesurada, no puc dir res més al respecte perquè no vaig contrastar el mesurament amb cap altre corredor. Aquí us penjo el recorregut de la cursa perquè vegeu per quins carrers es passa.

Arribo una hora abans al centre comercial La Maquinista, aparcament sense cap problema (hi ha lloc de sobres), em col·loco el dorsal (el vaig recollir el dia anterior) i porto la bossa al guarda-bosses, tot molt correcte, sense cap cua i molt ràpid. Sembla mentida que avui siguem més de 4000 corredors!!. A falta de mitja hora ja estic escalfant per la zona de la sortida, tranquil·lament, sense preses. Fa calor i humitat, com ja estava previst, però de moment no fa sol. La única pega que se li pot posar a la cursa és que no hi ha calaixos, i això obliga a que una bona estona abans de començar la cursa t’hagis de situar a la sortida si no vols sortir molt enrere, així doncs, uns deu minuts abans de començar ja estic esperant a la sortida.

L’espera és fa una mica eterna, però tot arriba. Primer es dona la sortida dels corredors en cadira de rodes (aquesta cursa és per ells) i un minut després anem nosaltres.  Trigo uns 20 segons en passar per l’arc de sortida i, de manera sorprenent, comprovo que el carrer es prou ample per córrer sense problemes i de seguida agafo ritme. Completo el primer kilòmetre en 4’ 06” i el segon, en lleugera pujada (o això em va semblar) el faig en 4’ 14”. Al tercer kilòmetre em trobo la desagradable sorpresa d’una pujada d’uns 300m, la pujada no és excessiva, però si suficient per perdre una mica el ritme. En acabar la pujada, girem a la dreta i veiem el senyal que marca el Km3, el passo en 12’ 49”, i a partir d’aquí tot va anar malament, conscient que m’havia deixat uns quants segons a la pujada vaig enfilar la baixada massa ràpid, miro el GPS i veig que vaig a 3’ 42”, ritme massa fort per mi, i quan acaba la baixada pago l’esforç, com no podia ser d’una altre manera. Em vaig desanimant poc a poc, i completo la primera volta en 21’ 40”, temps molt superior al que portava en ment.

Començo la segona volta convençut que avui res de res de fer marca, i evidentment la meva motivació s’esvaeix completament. No vaig fi, no aconsegueixo mantenir un bon ritme de manera constant, encadeno kilòmetres bons amb d’altres dolents. Passo el Km7 en  31’ i per mirar de buscar un objectiu, em plantejo baixar de 44’. Una altre cop la maleïda pujada...arribo a dalt amb moltes ganes de deixar-ho córrer, afronto el darrers dos kilòmetres el millor que puc. Forço el ritme, sembla que tot respon, darrers carrers, darreres cantonades, per cert, vaja tela amb els “retalladors”, avui s’han despatxat a gust!. Miro el GPS, vaig a 4’ 04”, enfilo la recta final amb el rellotge al fons, justet, justet per baixar de 44’, finalment tampoc compleixo l’objectiu i passo l’arc d’arribada en 44’ 08”. Cansat i decebut, agafo els obsequis, i me’n vaig cap a casa ràpidament.

Fa un any, un 44’ 08” hauria estat MMP, de fet, a dia d’avui aquesta marca és la tercera millor que tinc en aquesta distància, però vaja, avui venia buscant una altre cosa i no valoro gens un temps que no fa gaire veia impensable. Sempre em puc agafar a la calor, la humitat, potser la distància era més llarga...però haig d’assumir que no he sabut gestionar la cursa, no he estat capaç de mantenir la serenor quan tocava i, com deia en començar aquesta entrada, en una cursa curta els errors es paguen i no hi ha marge per esmenar-los. Suposo que la propera sortirà millor.