34ª Cursa del Barri de Sant Antoni

Primera cursa de 10Km de l’any, que no arriba en el millor moment. Aquesta setmana (com ja sabeu els que m’aneu llegint) no m’ha sortit gaire fina en lo que a entrenaments es refereix i, a més, el “punyeteru” refredat no marxa ni amb aigua calenta i des de dijous que estic una mica tocat, tant física com anímicament.

Però bé, la cursa d’avui estava planificada dintre del pla d’entrenament com una prova de temps, és a dir, avui en teoria havia de sortir marca. I un be negre!, je je, avui si igualo la marca de l’any passat ho hauré de donar per bo i deixar els objectius més ambiciosos per una altre dia més favorable. Com ja acabo de dir, aquesta cursa ja la vaig fer l’any passat i encara la recordo força bé. És una cursa maca, amb un recorregut planer però que enganya una miqueta, i dic això perquè tothom que fa aquesta cursa pensa que la part dura és la pujada del paral·lel, però a mi em sembla que el tram final de Sepúlveda és on et pots deixar més temps i a més s’ha de passar dos cops. Aquí us penjo el recorregut que facilita l’organització al web de la cursa.

Igual que l’any passat, l’aparcament en aquesta zona està fatal, així que he anat de cap a un aparcament soterrani i no m’he molestat ni en fer voltes per buscar algun lloc on deixar el cotxe. Els dorsals es recullen al pati del col·legi dels Salesians (entrades pel carrer Rocafort i Floridablanca), cap cua per recollir el dorsal (de color taronja, 3er calaix) i una mica de desgavell per recollir la bossa del corredor però no gaire cosa. Un cop ho tinc tot me’n torno cap al pàrking a canviar-me i posar-me el dorsal. Una mitja hora abans de començar la cursa ja estic escalfant per la zona, tranquil·lament, avaluant l’abast del refredant i pensant com afrontar la cursa.

Quan resta un quart d’hora per la sortida m’apropo cap al carrer Floridablanca i em poso a escalfar entre la marea de corredors d’avui, em sembla que som més de 4.000!!. Començo a veure que la zona de sortida s’està omplint i intento ficar-me en el meu calaix, dic intento perquè aquí gairebé ningú vigila res i els colors dels dorsals estan barrejats i és un autèntic desastre. I dic jo...perquè es molesta l’organització fent dorsals de colors diferents i muntant calaixos si després no posen mitjans per controlar-los?, en resum, punt negatiu per l’organització. Aquestes coses s’han de fer millor o “tallar” inscripcions abans. Està claríssim des de fa temps que no es pot confiar que la gent tingui prou seny com per saber el lloc que li correspon en una sortida.

A la cursa!, que em desvio del tema. Després d’una estona enllaunats a la sortida es dona el tret de començament. Al cap de mig minut o una mica més ens comencem a moure. Primer kilòmetre en 4’ 28”, gens malament tenint en compte les ziga-zagues que he hagut de fer. A partir d’aquí començo el meu calvari particular, intento forçar una mica per anar a 4’ 20”, però res, em costa moltíssim anar per sota de 4’ 30” i m’haig de conformar amb un ritme de 4’ 32” més o menys. Cada cop que miro el GPS veig el 4’ 30” – 4’ 35” allí clavat, així doncs ja tinc clar que el meu ritme avui és aquest i no cal que m’hi mati més. Passo el km5 en 22’ 30”, a ritme de 4’ 30” clavat com no podia ser d’altre manera, jeje.

A partir del km5 em concentro a mantenir el ritme que porto, no intento anar més ràpid perquè no tinc cames, ni cap tampoc. A nivell de cardio m’ha semblat que anava bé, però la resta no acompanyava. Pujada del paral·lel que passa un mica de factura però tampoc gaire i pujada de Sepúlveda que m’ha deixat mig fregit, sort que és una pujada curta. Altre cop a Gran via de les corts, recuperant el ritme i inclús anant per sota de 4’ 30”, penso que potser puc apretar bastant en el darrer kilòmetre i, almenys, fer un 44’. Però avui no és el meu dia, passant el senyal del Km9 noto una punxada al abdominals, no és gran cosa, però no vaig còmode. Miro d’apretar de tota manera, però no baixo més enllà del 4’ 20” – 4’ 25”, passo l’arc d’arribada en 45’ 08”, bé, els temps real que m’han assignat és 45’ 10”, però no vindrà ara de 2 segons... En resum, molt tocat des de bon començament i amb pensaments negatius durant tota la cursa, fins i tot m’he plantejat plegar en algun moment, amb això ja està tot dit, oi?.