10 Km Vila de Sant Boi 2011

Altre cop a Sant Boi!. Doncs sí, hem tornat a Sant Boi a fer una cursa de 10Km plena de pujadetes i baixadetes, un recorregut trenca cames!. A més, aquest any el circuit és diferent al de l’any passat i diria que encara l’han endurit una mica més. Aquí us penjo l’altimetria, com podeu veure és un no parar de tobogans i més tobogans i per acabar-ho de rematar, entre el km7.5 i el km9 hi ha un parell de rampes ben bones (per aquí ja es passava l’any passat).

No sé si aquest any han batut rècord d’inscrits o no, però som mooooolta gent, veig dorsals superiors al 1400. Enguany hem vingut una mica més d’hora per no haver de deixar el cotxe a la “quinta punyeta” (com l’any passat), tot i així hem hagut de caminar una bona estona fins a arribar a l’estadi Constantí Miranda. Arribar d’hora m’ha permès agafar el dorsal sense cues i deixar la bossa al guarda-roba sense esperar-me gens ni mica, tot un luxe!. Destacar que han canviat de lloc el lliurament dels dorsals i el guarda-roba, aquests canvis m’han semblat un molt bon encert per part de l’organització. I ara, com que tenim temps de sobra, ens podem dedicar a veure les curses dels més menuts, hi ha vàries proves de promoció i fa molta gràcia veure com corren, tant de bo algun dia pugui veure el meu petit córrer en alguna d’aquestes curses!.

Un cop finalitzades les curses de promoció fem nostra la pista d’atletisme i ens posem a escalfar. Fa un matí de sol molt guapo, s’agraeix que no faci fred. 20 minuts llargs escalfant i ja agafo posició a la sortida, al cap d’una estona s’anuncia per megafonia que la cursa és a punt de començar....escolto el tret de sortida i en un no res ens comencem a moure. Som massa gent per l’amplada de la pista i la sortida és una mica dificultosa, tres quarts de volta a la pista i ja sortim en direcció Sant Boi, aprofito el moment de sortir de l’estadi per forçar una mica i busca el ritme que vull. Avui, tenint en compte el perfil de la cursa, no puc plantejar-me fer marca, així que anem tirant a veure com surt la cosa.

De seguida comencen els primers tobogans, es fa molt difícil mantenir un ritme constant i encadeno km bons amb d’altres no tant bons. Felicitar la presència de grups de batucada que ens animen amb el seu ritme en diversos punts del recorregut. Un dels canvis en el cursa és que ens fan passar per la zona sanitària, el Km5 es troba en aquest punt, el passo en 22’ 48”, no és un mal parcial, però no vaig gaire fi, no tinc les mateixes sensacions que a la cursa de Sant Antoni.

Passat el Km5 baixem en direcció a la zona peatonal de Sant Boi (suposo que és la rambla), per aquest punt vam passar l’any passat i ara arriba, per mi, la sorpresa grossa en el recorregut: l’any passat, al final de la rambla continuàvem per un carrer més o menys pla i aquest any ens fiquem per un carrer estret i peatonal que té un pendent bastant fort, potser només són 200 ó 300 metres, però déu n’hi do com puja!. Passat aquest punt el recorregut és quasi idèntic, al Km7 comencem a ficar-nos per carrers amb una mica de pendent i cap al Km7.5 ja comencen les rampes més fortes. La primera d’aquestes rampes la passo més o menys bé, però la segona em costa molt més, em veig obligat a apretar les dents i miro de perdre el menys temps possible. Acabada aquesta rampa ja tot és quasi pla, forço el ritme per intentar recuperar el temps perdut, el darrer Km em surt en 4’ 33" (la fotografia és just abans d’entrar a l’estadi), no devia anar gaire bé perquè tampoc he apretat tant...i al final passo l’arribada en 47’ 17”, la segona part de la cursa ,m’ha sortit bastant pitjor, que ja és lògic amb les pujades que hi ha. No puc dir que sigui un temps gaire bo, però tenint en compte que milloro el temps de l’any passat i que el perfil és més dur, doncs ja està bé, com a mínim he millorat, que d’això es tracta.

Dir que en d’altres curses d’aquesta distància, en el Km5, a banda del preceptiu avituallament líquid, se sol col·locar una estora per tenir la referència en aquest punt. No estaria gens malament que en propers anys poguéssim comptar amb aquest control i així la classificació queda una mica més completa, amb els parcials entre Km0 - Km5 i Km5 - final.

Mitja Marató ciutat de Gavà 2011

Setzena vegada que s’organitza aquesta cursa i, com no?, amb rècord d’inscripcions, més de 3.000 corredors!. Tot molt ben muntat, és nota l’experiència de l’organització. Aparcar a Gavà un dia “normal” ja és força complicat o sigui que avui és missió impossible, és per això que han posat un servei de bus que porta corredors i acompanyants de franc des de Barnasud fins prop de la sortida, la veritat és que s’agraeix molt un servei així.

Els dies previs a aquesta mitja no han estat gaire bons, un mal de queixal horrible em va fer plantejar de no venir a córrer, i no vaig decidir venir fins dijous o divendres. No puc dir que estigui aquí en les millors condicions possibles, a més, darrerament no estic fent els entrenaments que hauria de fer, no trobo temps per fer tirades llargues i segur que avui les trobaré a faltar. De tota manera, l’objectiu és el de sempre: baixar de 1h40’. Avui hi ha llebres, així que la idea és enganxar-me a la llebre de 1h40’ i mirar d’assolir l’objectiu d’una vegada per totes.

Fa força fresquet, però el dia és clar i quan surti el sol segur que farà caloreta. Escalfo una estona i en quant veig les llebres, m’acosto a la de 1h40’ per mirar de no perdre-la de vista a la sortida. La sortida està tota vallada i funciona per calaixos, hi ha tres colors de dorsals, vermells, blaus i blancs, així, tot i ser molts corredors, la sortida va ser molt neta i sense entrebancs.

Ja estem en marxa!, porto la llebre uns 5 metres davant meu, ens hem ajuntat un grup força nombrós al seu voltant, jeje. Fa gràcia, al davant nostre es veu un “forat” de gent i al darrera es veu un altre “forat” de gent i la llebre de 1h45’ amb un altre grup força nombrós. És el que té que hi hagi llebres, els corredors es van distribuint d’una manera més còmode. No miro gens el rellotge, només segueixo el seu ritme, estem anant per la carretera que porta a la platja, a la zona de Gavà mar crec, i de seguida arribem al Km5, vaig força còmode, de moment...

Entre el Km5 i el Km10 el ritme s’accelera, miro el rellotge i veig que anem a 4’37”, bastant ràpids, ja em semblava a mi que anàvem molt còmodes, suposo que ara estem recuperant un miqueta de temps per quadrar el pas pel Km10. En alguns moments em despisto i la llebre m’agafa uns metres d’avantatge, però poc a poc em poso altre cop a la seva alçada. Fa una estona que ja estem dins Castelldefels i arribem al Km10 en 47’ 47”, és un bon parcial.

Ara és quan comença la cursa de debò, les cames ja es queixen una mica i seguir el ritme de la llebre no es tan fàcil com al principi, ara és quan trobaré a faltar no haver entrenat tirades llargues. Porto la llebre uns 30 metres davant meu i se’m fa impossible eixugar aquesta distància, intento que no vagi a més, però cap al Km14 començo a perdre-la, arribo al Km15 en 1h 11’ 40”, el millor parcial que he fet fins ara en una mitja, però la llebre ja està a més de 50 metres davant meu i em tocarà fer sol el que queda, que no és poc!.

Evidentment vaig fotut, ja anem en direcció Gavà, per la mateixa carretera d’abans, però en comptes d’entrar a Gavà per on hem sortit, ara entrem pel polígon de Barnasud. El recorregut no és que sigui gaire maco en aquest punt, però tampoc estic per gaudir gaire, estic patint de valent i les ganes d’aturar-me augmenten, sobretot veient que d’altres ho fan….buffff!!, segueixo corrent, segueixo corrent... No miro el rellotge perquè tinc claríssim que no porto bon ritme. Entrem al nucli de Gavà passant pel túnel sota les vies del tren i enganxem la rambla, que té una miqueta de desnivell i fa força mal. Km20!!, ja queda molt poquet, carrer de Sant Pere (la fotografia és d’aquell punt), girem pel costat del pavelló Jacme March i entrem a l’estadi de la Bòbila, no em molesto ni en forçar en els darrers metres, no té sentit, passo la meta en 1h 42’ 44”. Exactament la mateixa marca que vaig fer a Mataró, que hi farem, com a mínim no anem a pitjor, jeje.