Cursa del Barri de Sant Antoni

33a vegada que s'organitza aquesta cursa, de les de més tradició del calendari. Em feia molta il·lusió fer aquesta cursa, són 10 kilòmetres força planers i totalment urbans. Han batut rècord d'inscrits!!, gairebé 4.000 runners!!. Ja veurem com ens ho fem a la sortida.

Molt de fred aquest passat diumenge al matí, per sort no arribem a estar sota zero i llueix un solet ben maco, amb una mica de sort pujarà la temperatura de mica en mica. Aparcar és del tot impossible, així que anem directe a un pàrking soterrani, tot i així l'aparcament que triem nosaltres està quasi complet, sóm els darrers en poder entrar!, justet, justet. Ens dirigim al patí dels salesians, alló està ple de gent, però les cues no són gaire llargues i en poca estona ja tinc el dorsal i la bossa del corredor. Ara toca escalfar una miqueta, que amb aquest fred...

Uns minuts abans de començar la cursa em situo a la sortida, començo a veure que la gent deixa d'escalfar per anar agafant posicions i jo faig el mateix, en una cursa tant nombrosa com aquesta és bastant important no quedar-se molt enrera. Sentim el tret de sortida i, com passa sempre que hi ha tanta gent, allà no es mou ningú, ens costa més d'un minut i mig posar-nos en marxa, però després tot va rodat, tothom porta un ritme bo i no em cal avançar molts corredors per anar fent la meva. El primer objectiu es passar el Km 5 en 22' 30".

Porto el ritme que vull i em sento còmode, vaig clavant els kilòmetres, 4'30", 8'59", 13' 31"...genial!!. Poquet a poquet la cursa es va aclarint, es nota que avui porto millor ritme que en d'altres curses, passo pel Km 5 en 22' 33", molt bé!. Ara toca mantenir el ritme i al final, si vaig bé, apretar, els entrenaments que he fet aquesta setmana m'han sortit molt bé i crec que puc baixar de 45'. Entre el Km5 i el Km6 està l'avituallament i crec que allà he perdut un mica el ritme, no he controlat el pas pel Km6 però he hagut de frenar per agafar aigua i em sembla que m'ha costat molt tornar al ritme que portava abans. Arribo el Km8 en 36' 20", uns 20" més lent del que volia fer, i com que els bessons han començat a queixar-se una mica (per alguna banda havia de sortit el cansament de la mitja de Terrasa), apretaré només al final, no sigui que ho acabi pagant. En passar el Km9 forço una mica el ritme i quan entrem a Floridablanca forço encara més, una miradeta ràpida al rellotge...vaig a 4' 10"!!, de conya!. Un darrer esforç, i passo la meta en 45' 12", em quedo amb les ganes de fer el meu primer 44', però arribarà aviat!, segur!!.

Mitja marató de Terrassa

Primera cursa del 2011!!, i és una mitja, per començar amb força l’any, jeje. Molta gent a la mitja de Terrassa, han exhaurit dorsals, o sigui que han arribat al tope de 2.500 participants!!.

La sortida és a l’avinguda 22 de Juliol, prou ample perquè puguin sortir tants corredors de cop, després anem fent petites pujades i baixades fins arribar a l’avinguda del Vallès, on haurem de fer quasi tres kilòmetres de pujada continuada i després pla i baixada fins al km17, on pujarem altre cop per la Rambla d’Egara i enfilarem altre cop l’Avinguda 22 de Juliol, amb uns tobogans que fan una mica de mal a aquestes alçades de la cursa. L'altimetria que m’ha mesurat el GPS és quasi idèntica a la que hi ha al web de la cursa (http://www.mitjaterrassa.cat/), així que no us la penjo.

Em fico entremig del ”mogollón” de corredors no tinc la sensació d’arribar bé a aquesta cursa, darrerament els entrenaments que he fet no han estat ni llargs ni freqüents, així que no em plantejo res, la idea és anar tranquil i intentar portar un ritme constant. I al final que surti el temps que sigui, a més la part de pujada té pinta de ser dura…

I endavant!, al cap de 300 metres de sortir l’avinguda és fa estreta de cop i es munta un embús important, gairebé ens hem de parar completament. Vaig fent a ritme de 4’ 50” més o menys, que ja està força bé. Aquesta mitja no l’he fet mai i el principi del recorregut és totalment urbà, així que se’m fa força entretingut i arribo al Km5 gairebé sense adonar-me’n, he fet un parcial de 24’ 00”, l’he clavat!. Aquí us penjo una fotografia, al Km3 més o menys.

A partir d’aquí entrem en la part més avorrida de la cursa, o això crec jo, és la part que transcorre per l’Avinguda del Vallès. Aquesta avinguda és una carretera de circumval·lació de Terrassa que puja paral·lela a la riera de les Arenes. Com ja he dit abans són uns 3 Kms de pujada continua, però no és una pujada excessiva i arribo a dalt millor del que em pensava. He anat seguint un parell de runners que portaven un ritme similar al meu, m’ha vingut molt bé tenir-los com a referència, i ara toca baixar.

Ara tornem a ficar-nos en el casc urbà de Terrassa, així que la cursa està una mica més animada i a més, hi ha molta gent al carrer animant-nos. Passo pel Km10 en 48’ i pico, més o menys he mantingut el ritme. Continuo seguint un dels dos corredors que tenia com a referència, porta un ritme molt bo i vull intentar aprofitar-lo, gairebé el persegueixo, jeje. Continuem per carrers i més carrers, el cansament es comença a fer notar però de moment vaig bé, arribem al Km15 en 1h 12’, la cosa rutlla!!. Però a partir del Km16 ja no puc mantenir el ritme i em començo a trobar bastant fotut, i tot just ara comencem a pujar per la Rambla Egara!!.

La pujada de la Rambla se’m fa pesada, tinc la sensació de no avançar, i després enllacem amb l’avinguda del 22 de Juliol i els tobogans m’acaben de matxucar, els darrers dos kilòmetres es fan eterns, el temps final 1h 44’ 58”, recordo que el km19 el vaig passar en 1h 32’ 30”, o sigui que he trigat 12 minuts en fer els darrers dos kilòmetres, m’he enfonsat moltíssim… Es repeteix la historia de Mataró, tot i que tinc la sensació que allà vaig patir més, també és cert que allà vaig fer 2 minuts menys que aquí, però no sé, potser poc a poc em vaig acostumant a la distancia…. Bufff, tant de bo!.